Epilèpsia infantil

EPILÈPSIA INFANTIL escrit per Alicia Fonfría Moreno, psicòloga de XiCaEs

L'epilèpsia és una malaltia que es produeix quan es generen canvis breus i inesperats en el funcionament elèctric de les neurones de forma repetida, provocant una breu alteració de la consciència de la persona, dels seus moviments o de les seues accions. Aquesta predisposició duradora del cervell per a generar crisis epilèptiques provoca una alteració amb conseqüències neurocognitives, psicològiques i socials.

A Espanya l'epilèpsia afecta aproximadament a unes 400.000 persones i es calcula que apareixen entre 12.400 i 22.000 casos nous cada any. En el cas de la població infantil, 4 de cada 1.000 xiquets d'entre 6 i 14 anys debutarà amb epilèpsia.

La majoria d'epilèpsies de la infància són benignes, desapareixen amb l'edat i no deixen cap seqüela. Un xicotet percentatge d'epilèpsies cursen amb simptomatologia molt greu que s'associa a retard cognitiu, però afortunadament són les menys freqüents.

CAUSES DE LES CRISIS

L'etiologia de les crisis epilèptiques pot dividir-se en:

  • IDIOPÀTIQUES: la causa és desconeguda, per la qual cosa factors genètics podrien subjaure a l'origen de les crisis. En aquest cas, no existeix una altra malaltia que la pròpia epilèpsia.
  • SÍMPTOMÀTIQUES: la causa de la crisi és clara. Hi ha un trastorn del sistema nerviós central que augmenta el risc d'epilèpsia (traumatisme cranioencefàlic, ACV, meningitis, patologia metabòlica…).
  • CRIPTOGENÈTIQUES O PROBABLEMENT METABÒLIQUES: se sospita sobre una possible causa. Existeix un trastorn del SNC o causa simptomàtica, però que no pot determinar-se pels mitjans actuals.

TIPUS DE CRISIS EPILÉPTIQUES

Les crisis de divideixen en dos grans grups: crisis generalitzades i crisis focals. Aquestes es subdivideixen en diversos tipus. La taula que apareix a continuació resumeix breument els tipus de crisis epilèptiques.

GENERALITZADES Absències
Absències atípicas
Tònico clòniques
Tòniques
Clòniques
Mioclòniques
Atòniques
FOCALS

(PARCIALS)

Parcials simples
Parcials complexes
Parcials secundàriamente generalitzades

Les crisis atòniques són freqüents en xiquets. Aquestes es caracteritzen per una disminució brusca del to muscular en flexors i extensors del coll, tronc i extremitats, amb 1-2 segons de duració. Pot ocasionar caigudes sobre les natges, propulsió, retropulsió o simples moviments de cap. En aquesta mena de crisi existeix afectació del nivell de consciència amb confusió posterior variable, depenent de la duració (segons-minuts).

MESURES PREVENTIVES

El xiquet que pateix d'epilèpsia ha d'adoptar uns hàbits de vida que reduïsquen el risc de desenvolupar les crisis. A continuació us proposem unes pautes essencials per a prevenir les crisis:

  • Dormir entre 8 i 10 hores diàries, segons l'edat del xiquet, i respectar la regularitat dels horaris de ficar-se al llit i alçar-se.
  • Mirar la televisió a una distància superior a dos metres i amb llum ambiental.
  • No abusar de les videoconsoles i jocs d'ordinador. Aquest tipus de jocs sí que pot estar prohibit en epilèpsies desencadenades per estímuls visuals.
  • Encara que no s'ha de seguir cap dieta específica, és important limitar el consum de begudes estimulants.
  • A l'escola és aconsellable que el tutor del xiquet estiga informat del diagnòstic i tractament del problema. la pràctica d'activitats intel·lectuals o físiques. No obstant això, si el xiquet fa natació, per exemple, ha d'estar sempre supervisat per un adult pel perill potencial de patir un atac epilèptic en l'aigua.

COM ACTUAR FRONT A UNA CRISI EPILÈPTICA

Per a finalitzar, us recordem, a través d'aquesta infografia, les pautes a seguir quan presenciem una crisi epilèptica per a donar una resposta eficaç davant aquesta:

Alicia Fonfría Moreno- Psicòloga

Llicenciada en Psicologia en el 2008. Màster en Psicologia General Sanitària i Psicopatologia, Salut i Neuropsicologia.

Trajectòria professional: Investigadora de l'UJI durant quatre anys treballant amb pacients amb dany cerebral adquirit i malalties neurodegeneratives.

En l'actualitat treballa amb pacients amb esclerosi múltiple, persones amb discapacitat intel·lectual i xiquets amb trastorns del neurodesenvolupament en el projecte Xicaes.