AUTOCONCEPTE I AUTOESTIMA escrit per Maria José Jorge, psicòloga de XiCaEs
Després de la introducció en l'última publicació “Conéixer-nos Millor” sobre aquells aspectes claus que ens poden ajudar no sols a conéixer-nos millor, també a controlar-nos i a establir relacions d'èxit amb els altres, aprofundirem una mica més en el concepte d'Autoestima, clau en el desenvolupament i qualitat de vida de les persones .
La delimitació conceptual de tots dos conceptes, autoconcepte i autoestima no és del tot clara, fins al punt, que tots dos s'utilitzen indistintament per a referir-se al coneixement que la persona té de si mateixa. Es podria parlar de dues dimensions d'aquest coneixement, d'una banda la dimensió cognitiva que correspondria a l'autoconcepte, i d'altra banda la dimensió afectiva de l'autoestima.
L'autoconcepte és, com diu el seu nom, el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Varis són els factors que seran determinants en la construcció del nostre autoconcepte:
- L'actitud o motivació: és la tendència a reaccionar enfront d'una situació després d'avaluar-la com a positiva o negativa. És la causa que impulsa a actuar, per tant, serà important plantejar-se els perquès de les nostres accions, per a no deixar-nos portar simplement per la inèrcia o l'ansietat.46
- L'esquema corporal: suposa la idea que tenim del nostre cos a partir de les sensacions i estímuls. Aquesta imatge està molt relacionada i influenciada per les relacions socials, les modes, complexos o sentiments cap a nosaltres mateixos.
- Les aptituds: són les capacitats que posseeix una persona per a realitzar alguna cosa adequadament (intel·ligència, raonament, habilitats, etc.).
- Valoració externa: és la consideració o apreciació que fan les altres persones sobre nosaltres. Són els reforços socials, afalacs, contacte físic, expressions gestuals, reconeixement social, etc.
D'altra banda la paraula autoestima està composta per dos conceptes, el de “auto” que al·ludeix a la persona en si i per si mateixa, i “estima” que al·ludeix a la valoració, per tant podem definir l'autoestima com la valoració que una persona fa de si mateixa.
L'autoestima comprén dos elements psíquics:
1) La consciència que cadascun tenim sobre nosaltres mateixos, de quins són els trets de la nostra identitat, qualitats i característiques més significatives de la nostra manera de ser: autoconcepte.
2) El segon component és un sentiment: l'estima i amor que experimentem cap a la nostra pròpia persona, la consideració que mantenim cap als nostres interessos, creences, valors i maneres de pensar.
Ens trobarem que la qualitat de vida personal està notablement influenciada per la forma en com cada persona es percep i es valora a si mateixa. L'autoestima és una necessitat psicològica bàsica que hem de cobrir per a aconseguir un desenvolupament harmònic amb la nostra personalitat. Ens ajuda a seguir avant amb els nostres plans i projectes:
- Perquè fa créixer la nostra imatge interna.
- Ens dona força, manté la motivació davant fracassos i fallades.
- Ens ajuda a fixar metes i aspiracions posteriors.
Quan la valoració que fem de nosaltres mateixos és beneficiosa per a la nostra qualitat de vida es pot dir que tenim una autoestima positiva, mentre que si és perjudicial ens trobem davant una autoestima negativa.
Autoestima positiva
L'autoestima positiva aporta un conjunt d'efectes beneficiosos per a la nostra salut i qualitat de vida, que es manifesten en el desenvolupament d'una personalitat més plena i una percepció més satisfactòria de la vida:
- Augmenta la capacitat d'afrontar i superar les dificultats personals en enfrontar-nos als problemes amb una actitud de confiança personal.
- Fomenta la capacitat d'adquirir compromisos i per tant de ser més responsables al no eludir-los per temor.
- Potència la creativitat en augmentar la confiança en les nostres pròpies capacitats personals.
- Fonamenta l'autonomia personal, en augmentar la confiança en nosaltres mateixos, tenim més capacitat de fixar les nostres pròpies metes.
- Ens permet establir relacions socials més igualitàries i satisfactòries, en ser més assertius i enfrontar-nos als conflictes amb actitud positiva.
Autoestima negativa
Quan l'autoestima és negativa la nostra salut es ressent perquè ens falta confiança en nosaltres mateixos per a abordar els successius reptes que ens presenta la vida des d'una perspectiva positiva i això fa que la nostra qualitat de vida no siga tot l'òptima que poguera ser.
En faltar-nos confiança personal, disminueix la nostra capacitat per a enfrontar-nos als múltiples problemes i conflictes que se'ns presenten en la vida. La falta de confiança fa que evitem els compromisos i per tant abordem noves responsabilitats, privant-nos així d'una major riquesa en les nostres experiències vitals, o bé quan afrontem nous compromisos ens aclaparen les responsabilitats, sent el nostre llindar de resistència al conflicte més limitat. No contribueix a fomentar la nostra creativitat, ja que no confiem en les nostres capacitats personals.
En faltar-nos autoconfiança, difícilment ens fixem metes i aspiracions pròpies pel que som més vulnerables a actuar d'acord amb el que s'espera de nosaltres i no d'acord amb les nostres pròpies decisions. Les relacions que establim amb altres persones no són d'igualtat, atés que la nostra falta de confiança ens impedeix abordar els conflictes personals des d'una perspectiva igualitària, adoptant moltes vegades actituds submises o ben agressives.
Difícilment, una persona amb una baixa autoestima podrà adquirir les habilitats necessàries per a l'autodeterminació.
L'autoestima es va formant al llarg de la nostra vida. El procés de formació de l'autoestima s'inicia des de les nostres edats més primerenques i continua al llarg de l'edat adulta. El procés de millora de l'autoestima és un procés d'aprenentatge, en el qual juguen un paper fonamental diverses claus, així com un treball continu de creixement personal.
En la formació de l'autoestima influeix l'entorn familiar pròxim i el context cultural en el qual ens desenvolupem. Els models familiars es transmeten influint en la seua configuració no sols la vinculació afectiva amb el món adult, sobretot amb el pare i la mare, sinó també el major o menor estima que es fa del nostre comportament i el que s'espera de nosaltres pel fet de ser dones o homes. Des de xicotets, interioritzem una sèrie de creences sobre el que s'espera de nosaltres, que anem assumint i en arribar a l'edat adulta tendim a reafirmar-les.
