{"id":32624,"date":"2026-02-27T19:26:46","date_gmt":"2026-02-27T18:26:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/?p=32624"},"modified":"2026-03-06T20:41:06","modified_gmt":"2026-03-06T19:41:06","slug":"ruta-molins-vr","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/ruta-molins-vr\/","title":{"rendered":"INFORMACI\u00d3 DE LA RUTA DELS MOLINS"},"content":{"rendered":"

BENVINGUT I BENVINGUDA A LA XVII RUTA PELS MOLINS DE VILA-REAL!<\/span><\/strong><\/p>\n

Els primer molins a Vila-real van ser edificats a partir de la construcci\u00f3 de la s\u00e8quia Major en l\u2019any 1273. El 26 de febrer de 1274, Jaume I va autoritzar l\u2019edificaci\u00f3 d\u2019un mol\u00ed en un lloc de la s\u00e8quia, situat entre la nova pobla de Vila-real i Almassora. Des de l\u2019any 1280 se succeeixen els permisos sobre la s\u00e8quia i a les vores del riu Millars. El 1362 quatre casals de molins es dediquen als grans: dos sobre la s\u00e8quia i dos a les vores del riu.<\/span><\/p>\n

Malgrat la seva import\u00e0ncia en l\u2019economia dels pobles als segles passats, els molins d\u2019aigua han arribat b\u00e0sicament en runes als nostres dies. A Vila-real encara podem apreciar, en distints estats de conservaci\u00f3, deu molins hidr\u00e0ulics: de <\/em>la Llum de Tol<\/em><\/a>, <\/em>d\u2019En Llop<\/em><\/a>, <\/em>de Paquero<\/em><\/a>, <\/em>de l\u2019Ermita<\/em><\/a>, <\/em>de Bisbal<\/em><\/a>, del Terraet, <\/em>Nou<\/em><\/a>, de <\/em>la Vila<\/em><\/a>, <\/em>de la Roqueta<\/em><\/a> i de Barcarrota<\/em>. Tan sols el mol\u00ed fariner de Paquero continua funcionant a l\u2019actualitat. A la resta, la industrialitzaci\u00f3 va deixar sense massa ra\u00f3 de ser aquests edificis dedicats a moldre la farina, l\u2019oli, els draps i el paper, entre d\u2019altres possibilitats.<\/span><\/p>\n

Tipus de molins al terme de Vila-real<\/strong><\/span><\/p>\n

-Mol\u00ed blader o fariner: serveix per moldre blat i fer farina.<\/span><\/p>\n

-Mol\u00ed d\u2019aigua: funciona per l\u2019acci\u00f3 de l\u2019aigua damunt una roda armada de pales.<\/span><\/p>\n

-Mol\u00ed de sang: es fa moure per tracci\u00f3 animal.<\/span><\/p>\n

-Mol\u00ed d\u2019oli: serveix per moldre les olives i reduir-les a pasta per despr\u00e9s fer oli.<\/span><\/p>\n

-Mol\u00ed paperer: s\u2019usa per capolar els draps que han de servir per fer la pasta de paper.<\/span><\/p>\n

-Mol\u00ed draper: es fa servir per batre i trinxar els draps.  <\/span><\/p>\n

MOL\u00cd LA VILA<\/strong><\/span><\/p>\n

El seu nom, ja documentat a principis del segle XIV, anima a pensar que aquest \u00e9s el primer mol\u00ed constru\u00eft a Vila-real i per aquesta ra\u00f3 va adoptar aquest nom privatiu. Fins l\u2019any 1494 no va ser propietat del Consell, el qual va explotar el seu arrendament. Des del 1481 fins el 1599 t\u00e9 doble \u00fas: \u00e9s un mol\u00ed fariner i batan, al mateix temps. El 1830 es considera un b\u00e9 desamortitzat i es ven a la fam\u00edlia madrilenya dels Lucuix, que tamb\u00e9 havien comprat el mol\u00ed Nou. Va funcionar fins l\u2019any 1916. El cessament de la seua activitat va permetre que el 1920 es traslladara el repartidor de les s\u00e8quies de Dalt i de Baix. Aquest fet va inutilitzar la s\u00e8quia de Baix i Jussana que passava pel mol\u00ed i abocava al barranc de l\u2019Hospital. El 1931 el casal del mol\u00ed va ser comprat per la Comunitat de Regants. <\/span><\/p>\n

L\u2019edifici d\u2019aquest mol\u00ed, constru\u00eft transversalment al tra\u00e7at de la s\u00e8quia, constava d\u2019una sola nau estreta i allargada que es disponia enfront del barranc de l\u2019Hospital. L\u2019edificaci\u00f3 t\u00e9 una coberta a una sola vessant realitzada en pedra de ma\u00e7oneria s\u00f2lida i enfoscada. Es va usar pedra cantonera per donar solidesa al conjunt. Al casal originari se li van anar afegint una s\u00e8rie de depend\u00e8ncies annexes que van configurar l\u2019aspecte que presenta en l\u2019actualitat.<\/span><\/p>\n

La part hidr\u00e0ulica \u00e9s completa amb un xicotet eixample de la s\u00e8quia a la part de darrere del mol\u00ed, a manera d\u2019una basseta amb dues entrades d\u2019aigua separades per un mol\u00ed dic que condu\u00efa a la part motriu situada sota el mol\u00ed.  <\/span><\/p>\n

Aquest mol\u00ed porta sense \u00fas des que va ser rehabilitat en 2017. L’Ajuntament pret\u00e9n obrir en la seua planta baixa una cafeteria cultural i un museu on s’exhibisca el mol\u00ed, els pous i els xaragalls originals. La primera planta es reservar\u00e0 a \u00fas administratiu i l’exterior s’enjardinar\u00e0 amb flora i fauna t\u00edpiques del lloc, incloses varietats de cultius tradicionals. Tamb\u00e9 hi haur\u00e0 una l\u00e0mina d’aigua commemorativa de la hist\u00f2ria de l’agricultura a Vila-real. Un auditori a l’aire lliure completar\u00e0 aquest nou espai urb\u00e0. Aix\u00ed i tot, la licitaci\u00f3 del projecte ha quedat deserta dues vegades i caldr\u00e0 esperar.<\/span><\/p>\n

Al desembre de 2023 es va inaugurar en el Mol\u00ed la Vila L’arbre de la vida, el mural cer\u00e0mic pintat per escolars i professors de 16 centres educatius de la ciutat amb motiu del 50\u00e9 aniversari de Porcelanosa.<\/span><\/p>\n

MOL\u00cd NOU<\/strong><\/span><\/p>\n

El mol\u00ed Nou<\/strong> era fariner i es troba prop del pont de Santa Quit\u00e8ria<\/a>, en la conflu\u00e8ncia entre el riu Millars i la Rambla, prenent l\u2019aigua de la s\u00e8quia. Des d\u2019aquest punt s\u2019inicien les denominades Sequieta i Sequiola<\/a>, que tamb\u00e9 hem vist que pertanyia als propis de la vila. El mol\u00ed Nou<\/a> encara es troba en un acceptable estat de conservaci\u00f3, malgrat el seu origen medieval i que ja no es fa servir per a la seva funci\u00f3 molinera.<\/span><\/p>\n

Malgrat el seu nom, els seus or\u00edgens s\u00f3n molt antics i es remonten al menys fins l\u2019any 1362 quan es valora amb 5.000 sous i la seua propietat apareix compartida entre la fam\u00edlia A\u00eds i Betran de Calaceit. La construcci\u00f3 d\u2019aquest mol\u00ed va ser autoritzada pel governador del regne, l\u2019infant en Pere de X\u00e8rica. El Consell es va oposar a la seua edificaci\u00f3, perqu\u00e8 la seua ubicaci\u00f3 en el tram inicial de la s\u00e8quia Major, entre l\u2019assut i el primer gran partidor, alterava el curs de l\u2019aigua i, a m\u00e9s a m\u00e9s, el rabeig generat per la parada provocava badalls en el caixer de les argamasses, situat en la mateixa vora del riu. Tot a\u00e7\u00f2 va allargar el proc\u00e9s de construcci\u00f3 fins l\u2019any 1551. En aquesta data el Consell cedeix la seua propietat a l\u2019almirall d\u2019Arag\u00f3 en Sanxo de Cardona, qui encarrega l\u2019obra d\u2019un mol\u00ed nou al picapedrer Andreu Pellicer, a partir de les traces de Joan de Vindany\u00e0 i el mestre de molins Andreu Gomis. <\/span><\/p>\n

L\u2019any 2023 l\u2019Ajuntament de Vila-real va adquirir aquest mol\u00ed a la fam\u00edlia Montoliu  per un import de 250.000 euros amb l’objectiu de preservar un exemple \u00fanic de l’arquitectura hidr\u00e0ulica local i aprofitar les oportunitats que suposa poder comptar amb aquest edifici, els or\u00edgens del qual es remunten al segle XIV, i que est\u00e0 empla\u00e7at al costat del riu Millars. L\u2019edifici actual t\u00e9 una planta rectangular, amb coberta a dos aig\u00fces i disposa de dues altures. La inferior correspon a l\u2019antiga sala de moles. En la planta superior es van instal\u00b7lar la limpia i cernedora.<\/span><\/p>\n

MOL\u00cd DE LA PEGUEA O DEL TERRAET<\/strong><\/span><\/p>\n

Al segle XIV es coneix com a mol\u00ed del riu per estar situat a les voreres del Millars, als peus del pont de santa Quit\u00e8ria, o amb el nom de la familia propiet\u00e0ria: mol\u00ed de Torner. El 1362 era propietat de Pascual Torner i a efectes fiscals estaba valorat en 10.000 sous. Per un document de 1377 sabem que en aquestes dates era el principal mol\u00ed fariner de Vila-real.  <\/span><\/p>\n

Prenia la seva for\u00e7a hidr\u00e0ulica directament del riu per mitj\u00e0 d\u2019un assut i s\u00e8quia. Des d’aquesta data apareix com a fita en les neteges peri\u00f2diques que es fan de la s\u00e8quia Major. Entre 1391 i 1423 era propietat d’Arnau A\u00eds. L\u2019 11 d’octubre de 1423, A\u00eds el ven a Bertomeu Palasi. El mateix mes una avinguda del riu arru\u00efna el seu assut i s\u00e8quia. A partir d’aquest moment, la seva hist\u00f2ria sempre est\u00e0 relacionada amb les revingudes del riu. Situat sobre el mateix curs del Millars, no es estrany que les avingudes violentes d’aigua l’arru\u00efnaren. Despr\u00e9s de la riuada de 1581 es reconstru\u00eft per Ferran Bueso i venut a Vicent Bertomeu.<\/span><\/p>\n

Aquesta fam\u00edlia de moliners mallorquins, originaris del poble de Peguera, el mantindr\u00e0 fins a 1677, quan una nova eixida de mare del Millars tornar\u00e0 a enderrocar-lo. Des del segle XVII fins a mitjans del segle XIX se’l coneix amb l’apel\u00b7latiu de mol\u00ed de la Peguea (Peguera, dels Pegueres) en clara al\u00b7lusi\u00f3 a l’origen dels seus propietaris. En la documentaci\u00f3 de 1849 apareix mencionat com mol\u00ed del Pont. En 1\u2019inventari de molins de 1863 apareix com mol\u00ed del Terraet. Nom popular que ha mantingut fins l’actualitat. Va funcionar fins la riuada de 1922, que s’emport\u00e0 per davant el rodet i part de la maquin\u00e0ria, la qual cosa arru\u00efn\u00e0 l’edificaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

L’edifici disposa d’una sola planta on es trobava la sala de moles i la zona de magatzem. La seva coberta presenta la particularitat de ser plana i d\u00f3na origen, probablement, a la seva denominaci\u00f3 de Terraet.<\/span><\/p>\n

MOL\u00cd BISBAL O DE TATXES<\/strong><\/span><\/p>\n

Situat a la vora dreta del riu Millars<\/a>, entre l’ermita de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia<\/a> i el pont medieval de Santa Quit\u00e8ria, el seu nom procedeix del que va ser primer propietari, l’escultor Manuel Bisbal Mulet nascut a Cabanes, que el va instal\u00b7lar juntament amb el seu soci Jos\u00e9 White Vague, comerciant de Benicarl\u00f3, pel perm\u00eds concedit per l’Intendent General del Regne el 2 de mar\u00e7 de 1776<\/a>, amb l’assignaci\u00f3 d’un cens de quaranta sous, amb dret per a l’\u00fas de tres moles i la possibilitat d’instal\u00b7laci\u00f3 d’un altre mol\u00ed al mateix llit del riu Millars. En la seua curta hist\u00f2ria coneguda ha rebut tota una s\u00e8rie de noms que es refereixen tant a la propietat: de Bisbal o de Sanmill\u00e1n com per les funcions que ha fet: f\u00e0brica de gel, i de claus (“tatxes<\/em>“) per als embalatges de fusta de les taronges.<\/span><\/p>\n

Es localitza m\u00e9s avall del paratge de l\u2019Ermita, vora el que hui \u00e9s el pantanet de Santa Quit\u00e8ria. Les successives crescudes del riu el derru\u00efren de manera definitiva, no quedant d\u2019ell cap runa a l\u2019actualitat. Per tant, l\u2019estructura que s\u2019aprecia no \u00e9s l\u2019original de quan era un mol\u00ed fariner. En la seua darrera \u00e8poca es va transformar en mol\u00ed de borra, \u00faltima activitat que va desenvolupar. La crescuda que el Millars va patir l\u2019any 1952 va afectar molt seriosament les instal\u00b7lacions i l\u2019edifici, tancant-se aleshores de manera definitiva.<\/span><\/p>\n

Hui en dia nom\u00e9s queden les restes de les parets externes de l\u2019edifici, sense cobertes ni plantes interiors, i adossat al caixer de la s\u00e8quia Major. Aquest mol\u00ed agafava l\u2019aigua directament del riu mitjan\u00e7ant un assut que la derivava a un canal excavat en el terreny. Despr\u00e9s de ser usada, l\u2019aigua tornava al riu.<\/span><\/p>\n

MOL\u00cd L\u2019ERMITA<\/strong><\/span><\/p>\n

El Mol\u00ed l\u2019ermita es troba situat a la vora dreta del riu Millars, a poca dist\u00e0ncia aig\u00fces avall de l\u2019assut de la s\u00e8quia Major, i als peus del promontori on est\u00e0 l\u2019ermitori de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, motiu pel qual \u00e9s conegut com: el \u201cmol\u00ed de l\u2019Ermita\u201d.<\/span><\/p>\n

Tot sembla indicar que aquest mol\u00ed va ser bastit a la segona meitat del segle XVIII, en el moment d\u2019expansi\u00f3 econ\u00f2mica de la vila durant el per\u00edode borb\u00f2nic, i que es corresponga amb un dels establiments concedits per l\u2019Intendent General del Regne de Val\u00e8ncia a Vicente Bellmunt l\u2019any 1776. Al Padr\u00f3 de Riquesa de 1813 consta ja com a mol\u00ed fariner propietat de Pedro Benedito.<\/span><\/p>\n

Expropiat i malvenut al 1942 despr\u00e9s de la guerra civil, el 1954 va ser adquirit per Jos\u00e9 Ramos Garijo i reconvertit en f\u00e0brica de borra. La nova activitat productiva sembla que va provocar algunes mol\u00e8sties a l\u2019entorn de l\u2019ermitori i cinc anys m\u00e9s tard el va comprar la Cooperativa Cat\u00f2lica-Agr\u00e0ria de Vila-real, per acabar amb qualsevol activitat industrial al lloc i poc despr\u00e9s el va cedir a l\u2019Ajuntament de la ciutat.<\/span><\/p>\n

Durant el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 del conjunt de l\u2019ermitori realitzat a l\u2019any 1986, va ser restaurat i en l\u2019actualitat funciona con a annex del Museu Etnol\u00f2gic Municipal i complement did\u00e0ctic del Centre de Natura \u201cEl Termet\u201d.<\/span><\/p>\n

L\u2019edifici del mol\u00ed conserva la seua estructura arquitect\u00f2nica original. De la part hidr\u00e0ulica encara es poden destacar les canalitzacions d\u2019aigua sobrants que existeixen al costat dels carcabans, constru\u00efdes amb fusta i elevades manualment amb cargol de rosca met\u00e0l\u00b7lic.<\/span><\/p>\n

MOL\u00cd PAQUERO<\/strong><\/span><\/p>\n

El 6 de setembre de 1776 va ser autoritzat aquest mol\u00ed per a ser ubicat a uns cinc-cents metres aig\u00fces amunt de l\u2019assut del riu Millars<\/a>, al marge dret d\u2019aquest. La concessi\u00f3 anava atorgada als ve\u00efns de Val\u00e8ncia Vicente Bellmunt i Francisco Paloma, del nom del darrer dels quals va sorgir, molt probablement, la denominaci\u00f3 popular de \u201cmol\u00ed de Paquero<\/strong>\u201d amb que encara \u00e9s conegut, en ser el darrer establiment moliner tradicional en actiu que ha arribat fins al segle XXI al terme de Vila-real<\/a>.<\/span><\/p>\n

L\u2019any 1925 es fa c\u00e0rrec com a administrador i arrendatari Vicent Montoliu amb la seua fam\u00edlia, els quals despr\u00e8s de rebre’l en her\u00e8ncia del seu propietari, un terratinent valenci\u00e0, van continuar amb l\u2019activitat farinera fins a ben avan\u00e7at el passat segle, amb una producci\u00f3 que als darrers anys arriba a prop de les mil tones.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s del cessament habitual de l\u2019activitat, la fam\u00edlia Montoliu va lluitar per mantenir el reconeixement dels seus drets d\u2019aigua rebuts pel mol\u00ed al 1907, plantejant un recurs contenci\u00f3s administratiu front a la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del X\u00faquer que pretenia la derogaci\u00f3 definitiva. Una sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia de la Comunitat Valenciana al 1994 va fallar en favor dels propietaris, concedint-los el dret de conducci\u00f3 d\u2019un volum d\u2019aigua per a l\u2019\u00fas del mol\u00ed, el que ha perm\u00e8s mantenir viva aquesta antiga ind\u00fastria artesanal.<\/span><\/p>\n

La construcci\u00f3 original era d\u2019obra vista, amb rajoles a les obertures i finestrals, aix\u00ed com a les voltes dels carcabans. En al\u00e7ar-se una planta superior per a ubicar maquin\u00e0ria moderna, la sala de moles va ser prou transformada, per\u00f2 en general les instal\u00b7lacions tenen un bon estat de conservaci\u00f3, i se conserva la maquin\u00e0ria completa amb dos moles, una a la francesa, de v\u00e0ries peces encaixades, i altra catalana per fer-la funcionar i moldre el cereal.<\/span><\/p>\n

El mol\u00ed de Paquero t\u00e9 un peculiar recurs d’acci\u00f3 hidr\u00e0ulica. Quan en ocasions el cabdal d\u2019aigua \u00e9s massa esc\u00e0s, dins dels carcabans on es troben els rodets que posen en marxa els mecanismes del mol\u00ed, al ser accionats per l\u2019espenta de l\u2019aigua, hi ha instal\u00b7lats uns regolfs que incrementen notablement la for\u00e7a motriu.<\/span><\/p>\n

El mol\u00ed de Paquero, a banda de les ocasionals molinades, participa activament en els programes d\u2019ensenyament a escolars promoguts des del Centre d\u2019Educaci\u00f3 Ambiental \u201cEl Termet\u201d<\/a>. L\u2019\u00fanic que continua funcionant en l\u2019actualitat.<\/span><\/p>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

BENVINGUT I BENVINGUDA A LA XVII RUTA PELS MOLINS DE VILA-REAL! Els primer molins a Vila-real van ser edificats a partir de la construcci\u00f3 de la s\u00e8quia Major en l\u2019any …<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":35795,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[98],"tags":[],"class_list":["post-32624","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32624","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32624"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32624\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35843,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32624\/revisions\/35843"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35795"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32624"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32624"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32624"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}