{"id":26434,"date":"2023-02-20T16:26:34","date_gmt":"2023-02-20T15:26:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/?page_id=26434"},"modified":"2023-03-03T12:27:46","modified_gmt":"2023-03-03T11:27:46","slug":"alqueries-carinyena","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/alqueries-carinyena\/","title":{"rendered":"Les alqueries de Carinyena"},"content":{"rendered":"<div id=\"pl-26434\"  class=\"panel-layout\" ><div id=\"pg-26434-0\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-0-0\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-empty\" ><\/div><\/div><div id=\"pg-26434-1\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-1-0\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-mobile-last\" ><div id=\"panel-26434-1-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"0\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h4 style=\"text-align: left;\"><strong><span style=\"color: #008a9b;\">Les construccions rurals: \"El mas\" i \"l'alqueria\"<\/span><\/strong><iframe style=\"width: 100%;\" src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_104001341_6_1.html?c1=048c9c\" height=\"200\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">De manera tradicional, els habitatges auxiliars per als treballs agraris s\u2019han diferenciat en dos arquitectures fonamentals: l\u2019alqueria, d\u2019origen \u00e0rab, a les zones de regadiu, i el mas, a les zones amb cultius de sec\u00e0. Al nostre entorn, la primera es caracteritzava per ser una construcci\u00f3 \u00fanica, d\u2019una sola planta rectangular o quadrada, amb murs de ma\u00e7oneria recoberts amb morter de cal\u00e7 i un xicotet porxo a la fa\u00e7ana principal, habitualment emparrat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Amb el temps, aquesta disposici\u00f3 primitiva va anar eixamplant-se, incorporant a l\u2019interior nous espais tant per a les persones com per als animals, fins a convertir-se no sols en lloc de descans durant les tasques rurals, sin\u00f3 en resid\u00e8ncia permanent per a tota una fam\u00edlia durant la temporada estiuenca i encara m\u00e9s. El mas de sec\u00e0 va ser tamb\u00e9 una construcci\u00f3 senzilla, per al resguard de les eines de treball i dels treballadors agr\u00edcoles, per\u00f2 en el seu desenvolupament (maset, si \u00e9s de menudes proporcions, masada si l\u2019arquitectura pren una certa volada) apareix una planta superior i, en les de gran envergadura, altres construccions annexes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019extensi\u00f3 de la zona de regadiu a tot el terme municipal, va neutralitzar en bona part les difer\u00e8ncies estructurals d\u2019ambdues construccions, de manera que a hores d\u2019ara i a difer\u00e8ncia del que va succeir als segles passats, els masos son resid\u00e8ncies humanes permanents o per a temporades d\u2019oci, mentre que l\u2019\u00fas de les alqueries ha decaigut quasi de manera absoluta fent que moltes d\u2019elles es mantinguen en estat de ru\u00efn\u00f3s aband\u00f3 o en molts casos hagen anat a poc a poc desapareixent a les antigues partides de l\u2019horta del terme de Vila-real: tant a Carinyena com a Les Solades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les alqueries per\u00f2, i amb elles els seus ocupants, han anat deixant un abundant rastre hist\u00f2ric a la documentaci\u00f3 municipal. Si deixem al marge el conjunt d\u2019alqueries a Cap de Terme, nucli del que \u00e9s ara una poblaci\u00f3 independent i que mereixeria el seu propi estudi, l\u2019alqueria m\u00e9s antiga de la qual queda const\u00e0ncia expressa \u00e9s l\u2019anomenada de Sant Jordi (1348), que es pot relacionar a la partida de Les Solades amb el cam\u00ed del mateix nom i amb la torre vigia les restes de la qual son encara apreciables.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan el rei en Jaume va fundar Vila-real l\u2019any 1275, li va assignar part del terme municipal de Borriana. Una tercera part d\u2019aquest terme t\u00e9 dret a regadiu de les aig\u00fces del riu Millars i les altres dues terceres parts, aproximadament, eren de sec\u00e0.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #008a9b;\"><strong>Alqueries i alquerietes<\/strong><\/span><iframe style=\"width: 100%;\" src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_104001569_6_1.html?c1=048c9c\" height=\"200\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">En la part de regadiu, hi ha unes edificacions tipus habitatge d\u2019una sola planta i una sola nau i de xicotetes dimensions, que s\u2019anomenen alquerietes, i d\u2019altres amb una o dues plantes i m\u00e9s grans, que es denominen alqueries. El regadiu del terme municipal de Vila-real posseeix una s\u00e9quia anomenada Major, que s\u2019alimenta directament del riu Millars i condueix la part d\u2019aigua que li va correspondre al seu dia, segons el repartiment que va realitzar el mateix rei Jaume I entre Borriana, Almassora, Castell\u00f3, Vila-real i Nules. En un paratge conegut com l\u2019Assut, prop de l\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, la s\u00e9quia esmentada pren l\u2019aigua del riu Millars. D\u2019aquesta s\u00e9quia en deriven unes altres dues anomenades Sequiola i Sequieta, que s\u00f3n auxiliars de la primera. Les tres s\u00e9quies estan dotades de files (que s\u00f3n uns canals antigament de terra i actualment de ciment) que distribueixen l\u2019aigua del riu per tot el territori regable.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquesta parcel\u2022la de terme municipal, antigament es cultivaven qualsevol tipus de fruites i hortalisses per al consum dels habitants de la ciutat, per\u00f2 amb la implantaci\u00f3 del conreu de la taronja es va passar a un cultiu per a la comercialitzaci\u00f3. Actualment, no hi ha un sol pam de terreny que no estiga poblat de tarongerars. Entre aquest bosc de tarongers i llimeres, escampats de manera irregular i sense cap pla urban\u00edstic, hi ha dues classes d\u2019edificis tipus habitatge denominats alqueries i alquerietes, segons la grand\u00e0ria i la construcci\u00f3 d\u2019aquestes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les primeres, o siga, les alqueries, s\u00f3n d\u2019una grand\u00e0ria considerable i consten d\u2019una o dues plantes, distribu\u00efdes en unes quantes habitacions per planta. Solen estar situades dins de finques d\u2019una extensi\u00f3 considerable, unes finques que pertanyen o han pertangut a les fam\u00edlies burgeses. Estan constru\u00efdes amb blocs de terrissa o amb pedres tallades, unides amb un material compost de cal\u00e7 i arena. Antigament solien servir per a l\u2019estiueig de la fam\u00edlia propiet\u00e0ria, ja que algunes arriben a tenir fins la seua pr\u00f2pia capella i, com a habitatge habitual de la fam\u00edlia de treballadors que atenien les labors de la finca i que hi residien, un habitatge adossat al principal. Algunes d\u2019aquestes alqueries gaudeixen d\u2019una certa fama pel contingut de la decoraci\u00f3, objectes d\u2019art i jardins de qu\u00e8 disposaven (i que alguna continua mantenint).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019altre tipus de construccions, les alquerietes, s\u00f3n de grand\u00e0ria xicoteta, d\u2019una sola planta i una sola habitaci\u00f3, i tenen com a fi nalitat guardar les eines agr\u00edcoles utilitzades per al conreu de la finca i tamb\u00e9 per a resguardar-se del mal temps quan els amos s\u00f3n sorpresos durant el treball per la pluja o qualsevol altra inclem\u00e8ncia del temps. Tamb\u00e9 s\u2019hi solen guardar, circumstancialment, adobs o productes cultivats en la finca.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Algunes d\u2019aquestes construccions estan fetes amb blocs de fang mesclat amb corfes d\u2019arr\u00f2s assecats al sol i units per fang mesclat amb cal\u00e7. Quasi totes posse\u00efen una gran figuera davant de la porta, amb la placeta corresponent, que augmentava la capacitat d\u2019espai per a reunir les fam\u00edlies, que en \u00e8poques pret\u00e8rites eren nombroses.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tamb\u00e9 aquests xicotets habitatges solien servir per a gaudir dels estius als seus amos (terratinents mitjans de classe mitjana), els quals, aprofitant la bonan\u00e7a del clima estiuenc, habitaven quasi exclusivament a l\u2019exterior, a l\u2019ombra de les frondoses figueres els fruits de les quals avan\u00e7aven en la maduraci\u00f3 untant l\u2019ap\u00e8ndix amb oli d\u2019oliva, ja que la maduraci\u00f3 natural de les figues es produeix a finals de l\u2019estiu, quan ja els llauradors donaven per acabat l\u2019estiueig, per a sumar-se a les festes locals de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, que se celebren a principis de setembre. Durant els dos mesos aproximadament que duraven aquests estiuejos, la vida que portaven els seus habitants era la seg\u00fcent:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Els homes, caps de fam\u00edlia o fills majors, se n\u2019anaven al mat\u00ed a la faena, generalment fent algun despla\u00e7ament per a treballar en alguna altra parcel\u2022la de la seua propietat o per a guanyar-se un jornal i, a la vesprada, solien fer la migdiada tombats sobre una manta a l\u2019ombra d\u2019un taronger, apartats de l\u2019alquerieta (per a no ser molestats pel soroll que els xiquets produ\u00efen amb els jocs) i acabaven el dia treballant a la finca.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Les dones, mares o germanes majors, solien anar al poble a coure el pa al forn i a fer la compra de productes alimentaris necessaris per al manteniment de la fam\u00edlia. Solien anar a peu i al voltant del migdia tornaven totes suades i carregades amb els productes que havien adquirit al poble. I encara havien de collir fesols, tomaques o qualsevol altre producte a l\u2019hort per a afegir al menjar que preparaven a continuaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Els xiquets es quedaven en l\u2019alquerieta i eren els que de veritat gaudien de l\u2019estiu. Com que abans de comen\u00e7ar l\u2019estiueig, les mares solien portar-los al barber perqu\u00e8 els tallara el monyo a l\u20191 o fi ns i tot al 0, no tenien necessitat de pentinar-se. Es llavaven la cara amb l\u2019aigua que els pares tenien embassada en la fila o canal per al reg i per a llavar la roba de la fam\u00edlia i, despr\u00e9s de desdejunar-se amb un bon entrep\u00e0, comen\u00e7aven els jocs, que no paraven en tot el dia i que consistien principalment a realitzar ninots de fang i assecar-los al sol, arreplegar caragols, c\u00f3rrer pels horts lim\u00edtrofs en busca d\u2019alguna fruita que en el seu no posse\u00efren, prendre el bany en la s\u00e9quia Major o en la fila, etc. Els diumenges o dies festius, la fam\u00edlia invitava els familiars o amics a menjar. Preparaven una apetitosa paella valenciana i menjaven com a postres mel\u00f3 d\u2019Alger o mel\u00f3 de tot l\u2019any, collits aquell mateix dia del melonar que cultivaven al mateix hort, amb altres hortalisses. I despr\u00e9s, alg\u00fa, amb un acordi\u00f3, comen\u00e7ava a tocar pasdobles i tots a ballar en l\u2019esplanada de la figuera, que al mat\u00ed havia sigut lleugerament regada perqu\u00e8 no s\u2019al\u00e7ara per l\u2019aire la pols de la terra, en ser remoguda per les xafades dels balladors.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquella \u00e8poca (anys quaranta-cinquanta), en qu\u00e8 encara es passaven els estius a les alquerietes, els costums eren els seg\u00fcents:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Menjar: La t\u00edpica dieta mediterr\u00e0nia amb molts llegums, hortalisses i fruites i algun conill, i per a Nadal, pollastre.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Vestit: Les dones, falda per davall del genoll, m\u00e0nega per davall del colze, m\u00ednim escot i algunes amb toca. Bastants homes encara usaven la t\u00edpica brusa; alguns, ca\u00e7adores, i els urbans, trage creuat. Seguien usant-se les espardenyes de fabricaci\u00f3 artesanal que el gremi d\u2019espardenyers confeccionaven asseguts en el seu banc de treball i que, a l\u2019estiu, situaven a les voreres dels carrers a l\u2019ombra de les cases. Les sabates es guardaven per als diumenges i festes de guardar. Als xiquets, quan prenien la primera comuni\u00f3, se\u2019ls comprava el primer trage, alguns (pocs), amb pantalons llargs.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Dies de festa: Els dies de festa, els que no tenien necessitat d\u2019anar a treballar al mat\u00ed assistien a missa i, a la vesprada, al casino a jugar la partida de cartes o de domin\u00f3, i alguns al cine. Tamb\u00e9 hi havia moltes tavernes on se solia al\u00e7ar el colze amb begudes alcoh\u00f2liques (vi, an\u00eds, conyac, cassalla, etc.) fabricades en destil\u2022leries establides en la mateixa localitat. De vesprada les dones solien anar a resar el rosari i a caminar pel passeig del Cedre. Algunes m\u00e9s modernes anaven al cine i fins i tot a ballar a les poblacions ve\u00efnes on es practicava el ball p\u00fablic (prohibit a Vila-real).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2022 Treball: En les d\u00e8cades dels anys quaranta, cinquanta i part dels seixanta, el vuitanta per cent de la classe treballadora es dedicava a l\u2019agricultura. Els principals conreus d\u2019aquesta \u00e8poca eren la taronja i les bajoques. A Vila-real hi havia un mercat per a aquest \u00faltim producte, d\u2019on eixien carregats, amb destinaci\u00f3 a tots els punts d\u2019Espanya, m\u00faltiples camions. L\u2019altre vint per cent de la poblaci\u00f3 estava dedicada a la ind\u00fastria i als serveis. La ind\u00fastria (quasi artesanal) existia des d\u2019antic, quan van comen\u00e7ar a perforar pous en la part de sec\u00e0 (que m\u00e9s endavant explicarem amb detall), i consistia en tallers de mec\u00e0nica on es fabricaven les bombes per a extraure l\u2019aigua del subs\u00f2l. Tamb\u00e9 hi havia serradores, on es trossejava la fusta per a fabricar els envasos que s\u2019omplien amb les taronges destinades a l\u2019exportaci\u00f3. Es constru\u00efen carrosseries per a camions i camionetes dedicades al transport dels productes agr\u00edcoles.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A partir de finals de la d\u00e8cada dels anys seixanta, el percentatge d\u2019ocupacions laborals va fer un tomb i va canviar la seua ubicaci\u00f3 a causa del constant increment industrial que va experimentar la ciutat per l\u2019obertura de f\u00e0briques destinades a la cer\u00e0mica. Actualment, s\u00f3n comptats els treballadors naturals de Vila-real que dediquen el cent per cent del seu temps a l\u2019agricultura, la qual ha de nodrir les seues necessitats \u2013principalment per a la recol\u2022lecci\u00f3 de la taronja\u2013 amb immigrants de diversos pa\u00efsos, principalment del Magreb, de l\u2019est d\u2019Europa i del sud d\u2019Am\u00e8rica.<\/p>\n<h4><strong><span style=\"color: #008a9b;\">Alqueria de Sant Albert (popularment dels Frares). 1749.<\/span><\/strong><iframe style=\"width: 100%;\" src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_104001770_6_1.html?c1=048c9c\" height=\"200\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/h4>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-26434-1-1\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-empty\" ><\/div><\/div><div id=\"pg-26434-2\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-2-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-26434-2-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-image panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"1\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-image so-widget-sow-image-default-8b5b6f678277-26434\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"sow-image-container\">\n\t\t<img fetchpriority=\"high\" \n\tsrc=\"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/foto-Alqueria_dels_frares.jpg\" width=\"800\" height=\"529\" srcset=\"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/foto-Alqueria_dels_frares.jpg 800w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/foto-Alqueria_dels_frares-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/foto-Alqueria_dels_frares-768x508.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 800px) 100vw, 800px\" title=\"foto Alqueria_dels_frares\" alt=\"\" \t\tclass=\"so-widget-image\"\/>\n\t<\/div>\n\n<\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-26434-3\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-3-0\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-mobile-last\" ><div id=\"panel-26434-3-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"2\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: justify;\">En dies d'esplendor, el que avui \u00e9s nom\u00e9s brossam devia ser la senda que condu\u00efa els passos dels visitants fins l'<strong>alqueria dels Frares<\/strong>, una construcci\u00f3 que, si hem de fer cas de la inscripci\u00f3 que corona la porta, data de 1749.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L'aparen\u00e7a externa de l'<strong>alqueria dels Frares<\/strong>, tot i la seua solemnitat, no denota la magnific\u00e8ncia de les seues estances, sobretot les del primer pis. Per fora, sembla una construcci\u00f3 massissa i ferma, per\u00f2 les seues parets interiors conserven encara, qui sap si de miracle, algunes pintures for\u00e7a interessants. L'acc\u00e9s principal est\u00e0 constituit per un va rectangular de carreus treballats amb rectangles sobresortits. A la part superior de la fa\u00e7ana, tres balconades sim\u00e8triques se presenten tancades per sengles enreixats de forja. A un costat de la porta s'obri el recinte de l'oratori dedicat a sant Albert, indicat per una placa de marbre negre, i a l'altre l'estatge dels masovers, junt al qual es troba el corral de l'alqueria. A cada costat del finestral central hi hagu\u00e9 dos rellotges de sol, ara molt malmesos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les parets i el sostre de cabirons del rebedor de la planta baixa, pintat al fresc amb motius geom\u00e8trics i vegetals que emmarquen rectangles de fons blau clar, i situat sobre un s\u00f2col alt que simula marbre, estableix un model que es repetir\u00e0, amb lleugeres variants, en les peces m\u00e9s importants de l'edifici, una decoraci\u00f3 que segueix el gust de l'\u00e8poca isabelina al ter\u00e7 central del segle XIX. A la dreta, la xicoteta capella del sant (3,8 X 5,2 metres) mostra els signes de l'aband\u00f3 i la barb\u00e0rie al seu altar foradat, davant del qual mant\u00e9 la taula de l'altar afegida a la paret. La planta baixa la completen una entrada de carro, una cuina, l'estable i diverses habitacions prou menys interessants que les de dalt.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La vivenda dels servents ofereix un t\u00edpic paviment empedrat a l'entrada, cuina, xemeneia i rebost. Completen el recinte quatre menudes habitacions, en una de les quals es troba el dip\u00f2sit de l'aljub. A la vora hi ha un estable amb dos accessos i crugies porxades amb arcs rebaixats de rajola a l'estil tradicional, mentre que la crugia posterior es un gran pilatres que mant\u00e9 la teulada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A l'esquerra de l'oratori es troba l'escala que condueix a la primera planta. Si b\u00e9 totes les peces del primer pis resulten interessants, l'habitaci\u00f3 situada a l'angle nord-est de l'edifici \u00e9s sens dubte la m\u00e9s espectacular. Les seues parets acullen paisatges emmarcats per uns cortinatges que es prolonguen pel sostre, on s'engarcen a una barnilla circular. El m\u00e9s interessant representava una marina amb motius colonials amb un port d'estil veneci\u00e0 i pescadors i passetjants. Al punt central del sostre, precisament on devia ubicar-se la l\u00e0mpara i emmarcant-la, hi ha una garlanda vegetal amb cintes habitada per dos colomins. L'estil dels frescs correspon plenament als gustos de la segona meitat del segle XIX, per\u00f2 l'aband\u00f3 que pateix l'alqueria dels Frares ha fet perdre's una part considerable de les pintures i tot sembla indicar que la deixadesa s'encarregar\u00e0 d'acabar amb les que encara sobreviuen. En la resta de les habitacions continua la decoraci\u00f3 pintada amb variades traceries geom\u00e8triques. Les golfes, sota la teulada a doble vessant, estan dividides en dues sales.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El nom popular de l'alqueria, coneguda com&nbsp;<strong>dels Frares<\/strong>, la dedicat\u00f2ria de l'oratori a sant Albert, que vest\u00ed h\u00e0bits carmelites, i l'evid\u00e8ncia que l'Esgl\u00e9sia posse\u00efa terres a la partida de&nbsp;<a href=\"https:\/\/vilapedia.wikis.cc\/wiki\/Carinyena\">Carinyena<\/a>, on s'ubica l'alqueria, confirmen plenament que la propietat d'aquesta va correspondre a la&nbsp;<a href=\"https:\/\/vilapedia.wikis.cc\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_i_Convent_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Carme\">comunitat carmelita local<\/a>, amb convent al raval de Val\u00e8ncia, que ac\u00ed tenia el seu lloc d'oci i estiueig. A mitjan segle XVIII, precisament quan es construeix l'edifici, la vila professa una forta devoci\u00f3 a aquest sant, al qual s'atribu\u00efen dots protectores contra el mal dels parts, les calentures i el c\u00f2lera. L'alqueria dels Frares, com la resta del patrimoni eclesi\u00e0stic, va ser afectada per la desamortitzaci\u00f3 de Carles IV al 1799 i adquirida per la familia madrilenya dels Catarineu que a meitat del segle XIX la va traspassar a Timoteo Calvo Ibarra, prestigi\u00f3s arquitecte valenci\u00e0 del moment, per la qual cosa serien ja els nous propietaris els que encarregarien les pintures que adornen l'alqueria.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La familia Calvo va dividir els terrenys de la propietat en dues parceles, bastint en l'altra de elles l'anomenada \"'<strong>alquer\u00eda de San Jos\u00e9'<\/strong>\" al 1876. Al 1887 l'alqueria \"dels Frares\" va patir una intensa reforma i a la mort del propietari dos anys m\u00e9s tard va passar al seu fill Joaqu\u00edn M. Calvo Thomas, i l'altra al del seu germ\u00e0 Jos\u00e9, els quals, vivint a Barcelona nom\u00e9s acodien per estiuejar ocasionalment i les van deixar a cura de llogaters. El caser d'aquesta, Pasqual Pesudo Gil i m\u00e9s tard el seu fill Jos\u00e9 Pesudo Iba\u00f1es hi van residir successivament amb les seues fam\u00edlies fins a la meitat dels anys cinquanta del passat segle, moment en que, havent venut la major part de les seues terres els germans Calvo Thomas, els edificis van restar abandonats.<\/p>\n<h4><span style=\"color: #008a9b;\"><strong>Alqueria de Sant Josep. 1887.<\/strong><\/span><iframe style=\"width: 100%;\" src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_104001848_6_1.html?c1=048c9c\" height=\"200\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/h4>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-26434-3-1\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-empty\" ><\/div><\/div><div id=\"pg-26434-4\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-4-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-26434-4-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-image panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"3\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-image so-widget-sow-image-default-8b5b6f678277-26434\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"sow-image-container\">\n\t\t<img \n\tsrc=\"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-sant-josep.png\" width=\"1964\" height=\"1072\" srcset=\"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-sant-josep.png 1964w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-sant-josep-300x164.png 300w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-sant-josep-1024x559.png 1024w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-sant-josep-768x419.png 768w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-sant-josep-1536x838.png 1536w\" sizes=\"(max-width: 1964px) 100vw, 1964px\" title=\"alqueria sant josep\" alt=\"\" \t\tclass=\"so-widget-image\"\/>\n\t<\/div>\n\n<\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-26434-5\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-5-0\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-mobile-last\" ><div id=\"panel-26434-5-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"4\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: justify;\">Es considera alqueria bessona de l'alqueria dels frares, per\u00f2 realment entre ambdues hi ha una difer\u00e8ncia de m\u00e9s d'un segle. Aix\u00ed que la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: Per qu\u00e8 hi ha una edificaci\u00f3 tan similar i tan propera a l'alqueria de Sant Albert?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan Timoteo Calvo Ibarra adquireix l'alqueria dels Frares rere la desamortitzaci\u00f3 al Pasqual Madoz, la reforma i l'habilita per a l'estiuejar. Era un lloc on la fam\u00edlia anava de sovint i dos dels seus fills desitjaven heretar-la. Timoteo, per no crear conflicte, decideix construir una alqueria semblant junt a la primigenia i, aix\u00ed doncs, l'alqueria dels Frares l'heretaria el seu fill Joaquim Calvo i la nova construcci\u00f3 estaria a mans de Jose Calvo, el seu segon fill.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A l'alqueria de Sant Josep hi podem veure, com a la dels Frares, frescos a les estances principals emulant paisatges francesos. Tamb\u00e9 hi tindr\u00e0 una menuda capella consagrada a Sant Josep on s'han celebrat mises, batejos i comunions.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La planta baixa estar\u00e0 destinada als estatgers, mentre que la primera planta era la zona dels 'senyorets'. Ac\u00ed hi trobarem una cuina, un com\u00fa, un rebost, una habitaci\u00f3 de la serventa i quatre habitacions de grans dimensions. Totes elles pintades amb motius geom\u00e8trics.<\/p>\n<h4><span style=\"color: #008a9b;\"><strong>Alqueria del Carme<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><iframe style=\"width: 100%;\" src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_104002040_6_1.html?c1=048c9c\" height=\"200\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-26434-5-1\"  class=\"panel-grid-cell panel-grid-cell-empty\" ><\/div><\/div><div id=\"pg-26434-6\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-26434-6-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-26434-6-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-image panel-first-child\" data-index=\"5\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-image so-widget-sow-image-default-8b5b6f678277-26434\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"sow-image-container\">\n\t\t<img \n\tsrc=\"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-del-carmen.jpg\" width=\"1200\" height=\"800\" srcset=\"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-del-carmen.jpg 1200w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-del-carmen-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-del-carmen-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-del-carmen-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/alqueria-del-carmen-272x182.jpg 272w\" sizes=\"(max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" title=\"alqueria del carmen\" alt=\"\" \t\tclass=\"so-widget-image\"\/>\n\t<\/div>\n\n<\/div><\/div><div id=\"panel-26434-6-0-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-last-child\" data-index=\"6\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: justify;\">Es tracta d'una arquitectura rural del segle XIX. Un edifici pr\u00f2xim a la poblaci\u00f3 i en terreny declarat com a zona verda. Les caracter\u00edstiques m\u00e9s ressenyables s\u00f3n la torreta, l'escala i els cassetonats del sostre. El mobiliari tamb\u00e9 \u00e9s interessant perqu\u00e8 \u00e9s dels pocs, de viles suburbanes, que es conserven.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">De planta quadrangular, amb sistema de cobertes a doble vessant, envoltat de jardins. T\u00e9 dos pisos i planta baixa, presenta una torreta central. Els buits de la fa\u00e7ana s'ordenen de forma estructurada i geom\u00e8trica. El cobriment s'articula a base de<br \/>\nteules \u00e0rabs. Al costat del cos principal de l'arquitectura existeix un xicotet edifici destinada a habitatge de l'amo. Entre les possibilitats que ofereix aquesta arquitectura, es dona la construcci\u00f3 del pati, per la qual cosa en aquest edifici s'observa la influ\u00e8ncia de les arquitectures suburbanes aproximant-se m\u00e9s a la idea d'una casa d'oci que a una explotaci\u00f3 agr\u00e0ria. En aquest cas, la torre es tracta d'un element fonamental en la composici\u00f3 de l'alqueria.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquest edifici podem observar la incorporaci\u00f3 d'un nou element, la terrassa en el segon pis, molt pr\u00f2xima tamb\u00e9 a les cases d'oci, i en la l\u00ednia de les transformacions que tenen lloc a principis de segle en l'arquitectura tradicional. La planta baixa encara conserva la distribuci\u00f3 espacial original de l'arquitectura: vest\u00edbul i escala amb s\u00f2col de taulells, el paviment est\u00e0 compost per rajoles cer\u00e0miques. A m\u00e0 dreta es localitza l'escala d'acc\u00e9s a la planta superior. A m\u00e0 esquerra, la&nbsp;llar&nbsp;de&nbsp;foc. En el centre de l'arquitectura s'al\u00e7a la torre.<\/p>\n<p><strong><span style=\"color: #008a9b;\">Bibliografia<\/span><\/strong><\/p>\n<p><em>Arxiu municipal Ajuntament de Vila-real<\/em><\/p>\n<p><em>Vilap\u00e8dia<\/em><\/p>\n<p><em>Instagram: Hist\u00f2ries_de_vila<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les construccions rurals: &#8220;El mas&#8221; i &#8220;l&#8217;alqueria&#8221; De manera tradicional, els habitatges auxiliars per als treballs agraris s\u2019han diferenciat en dos arquitectures fonamentals: l\u2019alqueria, d\u2019origen \u00e0rab, a les zones de &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"class_list":["post-26434","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26434"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26434\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fundaciocaixarural.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}